Poemas en catalán de Juan ribas Fernández

  Rupit, entre boira i pedra Rupit s’amaga entre muntanyes altes, on la boira balla a trenc d’alba. Els carrers de pedra, humits de temps, xiuxiuegen històries amb veu serena. Les cases de roca, fermes i velles, miren el cel amb finestres d’encís. Els balcons plens de flors callades guarden secrets de temps feliç. Sona el riu entre salts d’aigua, bressolant el poble en murmuris suaus. El pont penjant gronxa els passos, com un record que mai se’n va. Els camins s’endinsen cap a la calma, on el bosc parla amb fulles d’or. I a cada racó, l’ànima es troba amb el silenci, amb el record. Rupit, poble de pedra i somnis, on el temps es torna eternitat. Qui et descobreix, ja mai no marxa, perquè ets un vers de llibertat.

Besalú, pedra i temps Sobre el riu que canta amb veu suau, Besalú s’alça, fort i serè. El pont de pedra guarda el pas, com un vell savi que mai no oblidà. Els carrers de còdols, plens de silenci, xiuxiuegen històries d’un temps llunyà. Passes que ressonen sota arcs antics, ombres que ballen en el vespre clar. Els murs han vist reis i cavallers, mercats antics i dies de festa. Sota el sol d’or o la pluja fina, cada racó és un vers de llegenda. El riu reflecteix la pedra vella, com un mirall d’eternitat. I el temps aquí camina a poc a poc, sense pressa, sense oblit. Besalú, poble de somni i calma, on el passat mai s'ha adormit. Qui et trepitja sent en l'ànima el pes suau de l'infinit.

  Cadaqués, sospir de llum Entre muntanyes que besen el cel, dorm Cadaqués, blanc i silent. Les cases, pintades de llum i calç, miren la mar amb ulls de vellut. El vent xiuxiueja pels carrers estrets, on els passos ressonen com vells secrets. A cada portal, la història s’amaga, entre flors tendres i el temps que no passa. La mar l’envolta amb braços d’argent, dibuixant somnis en cada moment. Les barques descansen damunt de la sorra, mentre el sol es fon en un crit de colors. A la vora del port, l’art pren vida, com Dalí que un dia hi va pintar. Aquí, la bellesa mai no s’oblida, es queda a l’aire, es queda al mirar. Cadaqués, racó de calma i misteri, on el cor s’emplena d’eternitat. Qui t’ha vist, ja mai no et deixa, perquè el teu nom rima amb llibertat.