Entradas

La Begoña i la Bris a malaga

 La Begoña i la Bris a Màlaga A Màlaga, on el mar besa la sorra daurada,   la Begoña, basca, camina amb ànima alçada.   Amb la Bris, la seva gossa, companya de vent,   passegen juntes, sota un sol resplendent.   D’Euskadi va venir, amb la força d’un roure,   portant en el cor el cant d’un poble que no moure.   A la platja malaguenya, la Bris corre i salta,   mentre la Begoña riu, amb l’ànima que s’exalta.   Oh, Bris, peluda amiga, d’ulls vius com l’espurna,   ets el batec lliure que a la Begoña retorna.   Entre palmeres i ones, danses amb el seu pas,   un duet d’amor pur, sota el cel que no es fas.   Quan el sol s’amaga darrere la Malagueta,   la Begoña canta un zortziko, amb veu neta.   La Bris l’escolta, amb la cua que fa festa,   i Màlaga les abraça, en la seva dolça gesta.   Pels carrerons antics, on la història respira,...
Publicar un comentario
Leer más

La gitana i en zipriano

 La Gitana i en Zipriano Sota el cel estrellat, on la lluna somriu,   la gitana dansa, amb el foc que la viu.   Amb veu de tempesta, canta llibertat,   el seu cor vibra, ple de veritat.   Mare d’en Zipriano, el seu tresor més gran,   li teixeix somnis amb fils de la seva cançó.   Els seus peus descalços giren sobre la terra,   i el vent de Mallorca li canta a la vora de la serra.   Oh, Zipriano, fill de la seva ànima ardenta,   ets l’eco del cant, la flama que augmenta.   Ella balla per tu, amb faldilles que volen,   pintant amb els passos històries que no s’aturen.   Quan la guitarra plora sota els dits d’un vell,   la gitana s’eleva, tocant l’infinit cel.   En Zipriano la mira, amb ulls de meravella,   aprèn de la mare, la seva eterna estrella.   A la plaça del poble, sota un roure antic,   ella canta i balla, am...
Publicar un comentario
Leer más

En Vicent i l'Aloma de Mallorca

 En Vicent i l’Aloma de Mallorca A Mallorca, on el sol acaricia la vall,   en Vicent, mestre, ensenya amb cor lleial.   Amb llibres i somnis, guia infants cada dia,   mentre l’Aloma, la seva filla, omple la seva alegria.   Al pati de l’escola, amb una pilota al peu,   en Vicent juga al futbol, lliure com un déu.   Riu i corre amb els nins, sota un cel blau i clar,   mentre l’Aloma l’observa, amb un somriure rar.   Oh, Aloma, petitona, llum del seu cor ardent,   ets l’estrella que brilla en el món d’en Vicent.   Amb la teva rialla, fas dansar l’escola sencera,   filla de Mallorca, joia de la primavera.   Quan el dia s’acaba, agafen camins de pedra,   pare i filla passegen, sota l’ombra d’una alzina tendra.   En Vicent conta històries de reis i de balons,   mentre l’Aloma somia amb gols i cançons.   A l’hort de casa, juguen un...
Publicar un comentario
Leer más

La carolina de Formentera

 La Carolina de Formentera A Formentera, on el sol abraça la mar,   la Carolina pedala, lliure com l’aire clar.   Amb la seva bicicleta, traça camins de pols,   una nena somrient, amb el cor ple de flors.   Els arbres la criden, savis de fulles verdes,   ella s’atura i els abraça, sense pors ni pèrdues.   Cada tronc li conta històries d’un temps antic,   i la Carolina somia, amb un llapis màgic.   Oh, Carolina, nena de vents i colors,   dibuixes la vida amb traços d’amors.   Els pins i les savines, el blau del cel clar,   tot pren forma al teu paper, un món per estimar.   Pedala pels senders, sota un sol que flameja,   amb el quadern obert, la natura l’alleuja.   Un esquirol, una ona, un gessamí que floreix,   la Carolina els dibuixa, amb l’ànima que creix.   Quan el vespre daura els camps de formenterenca,   ella ...
Publicar un comentario
Leer más

L'Ancia de Mallorca i en jeroni

 L’Ancià de Mallorca i en jeroni A Mallorca, sota un cel de blau antic,   l’home vell camina, pas lent i màgic.   Fill d’en Jeroni, mare de cor ardent,   du en la sang l’amor per la terra vivent.   Amb els peus descalços, trepitja l’herba humida,   sota els pins i alzines, troba la seva vida.   El vent li xiuxiueja secrets de la serra,   i ell, amb un somriure, abraça la terra.   Oh, Jeroni, mare d’ànima forta i pura,   el teu fill venera la natura que dura.   No menja carn, sinó fruits del camp,   tomàquets i albergínies, l’ofrena del temps.   A l’hort, amb les mans, cull la seva collita,   pebrots i enciams, la seva ànima habita.   Cada fulla verda és un cant a la vida,   un record d’en Jeroni, la seva llum sentida.   Quan el sol s’amaga darrere la muntanya,   l’ancià contempla el mar, la seva companya. ...
Publicar un comentario
Leer más

L'Ancia de Mallorca i na jeronima

 L’Ancià de Mallorca i na Jerònima A Mallorca, on el mar canta suaument,   l’ancià camina, amb el cor content.   Fill de na Jerònima, dona de foc i arrel,   du l’amor a la terra gravat dins la pell.   Sota l’olivera vella, amb fulles de plata,   escolta el silenci que la natura li grata.   Els pins li parlen, el vent li fa versos,   i ell, amb un somriure, abraça l’univers.   Oh, Jerònima, mare de saviesa profunda,   el teu fill venera la terra que abunda.   No tast carn, només fruits de l’hort generós,   albergínies i figues, un cant saborós.   A l’alba, a l’hort, les seves mans dansen,   sembrant i collint, amb la llum que s’avancen.   Cada tomàquet, cada fulla d’espinac,   és un llaç amb la mare, un record que no es clac.   Quan el sol daura els cims de la serra,   l’ancià mira el mar, l’ànima seva s’aterra....
Publicar un comentario
Leer más

El sabater i en joan

 El Sabater i en Joan Al taller petit, ple de cuir i fil,   el sabater cus amb mans d’argil.   Amb cada puntada, un somni es teixeix,   sota la llum d’un llum que mai no decaix.   En Joan, el seu fill, amb ulls de meravella,   observa el pare, mestre de la vella estrella.   Les sabates ballen, contant mil històries,   de viatges llargs i de petites glòries.   Oh, Joan, petit aprenent del camí,   les mans del teu pare són el teu destí.   Amb fil i agulla, t’ensenya a volar,   cosint esperances per al món a explorar.   El cuir es doblega sota el martell ferm,   mentre en Joan somia amb un futur etern.   “Pare, faré sabates per als cors valents,   perquè caminin lliures sota els cels ardents.”   Al vespre, al taller, quan el sol s’amaga,   el sabater somriu, la seva ànima plaga.   En Joan li retorna un riure...
Publicar un comentario
Leer más